La situació que ens va plantejar la consultora va ser realitzar un debat a partir d'un cas concret. El cas succeïa en un IES, en un nivell de 4t d'ESO, on un professor (Joel) planteja a la seva paral·lela (Berta) una proposta per treballar la interculturalitat a través d'un blog a les classes de tutoria. La proposta inclou dos vídeojocs, debat amb les dues classes i la realització de petits vídeos sobre la situació dels immigrants.Quan la Berta veu el contingut dels vídeojocs es nega a dur-ho a terme, els considera violents, racistes i estereotipats. El Joel argumenta que és una bona manera de motivar als alumnes i ell sol ho tira endavant.Passades unes setmanes, hi ha la queixa d'una família d'origen magrebí al director sobre el contingut de la proposta del Joel. La Berta li diu que ja l'havia avisat i dóna suport a la família que ella mateixa havia avisat.
Davant d'aquest cas se'ns van plantejar dues qüestions:
Els jocs utilitzats en la proposta que fa el Joel fomenten la intolerància? Són racistes?
La resposta majoritària a la primera pregunta ha estat que molts companys han senyalat que el Joel planteja una proposta molt motivadora per als alumnes i que s’ha de dur a terme sota una supervisió i seguiment molt exhaustiu per part del professor. Més minoritària ha estat la resposta d'alguns companys, com jo, que no estàvem d'acord amb aquest tipus de propostes. Pensem que la interculturalitat es pot abordar a partir de situacions constructives on no apareguin situacions amb aquest tipus de violència, però ens sembla molt positiu fer ús dels vídeojocs.
Quin professor actua amb una orientació més intercultural?
La resposta majoritària ha estat que el Joel ha actuat de forma més intercultural perquè la Berta s'ha negat a realitzar la proposta que ell li havia plantejat. L’altra resposta alternativa i més minoritària, apuntava que cap dels dos professors han actuat de forma intercultural, ja que no han tingut una actitud de diàleg, tolerància i respecte vers l'altre.
El debat en el que hem participat tots els alumnes ha tingut aproximadament 200 entrades, per tant hi ha hagut un alt nombre de participació, malgrat de vegades hem sigut un xic repetitius i alguns missatges han estat excessivament llargs. Ara bé, l'aportació més significativa per a mi ha estat l'ampli ventall d'opinions que s'han abocat, que fan que em replantegi molt sovint les qüestions que centren el debat. També m'ajuden a posar atenció en aspectes que poden passar-me per alt i a enfortir la meva capacitat de reflexió i argumentació. Les aportacions dels companys m'ajuden, generalment a clarificar idees. Ara bé, aquest debat toca aspectes molt delicats i complexes en els que em costa posicionar-me al 100% en una postura clara. Ara mateix crec que no seria capaç de dur a terme la proposta del Joel, penso que cal creure en les propostes que duem a terme amb els nostres alumnes. En l'entorn educatiu en el que treballo, on un terç de l'alumnat pertany a famílies nouvingudes, cal dur a terme propostes incloses en el Projecte Educatiu Escolar i que siguin tractades de forma transversal. Crec que és importantíssim que ens creiem el que volem transmetre, si no és així, difícilment serem transmissors de valors i coneixements.
En quan a les dificultats conceptuals amb les que m'he trobat penso que es toquen conceptes amb definicions complexes que cal tenir molt clares, personalment hi ha aspectes del document d'Enric Prats que he trobat difícils. Sobretot a l'hora d'aplicar els continguts com classificar el Joel i la Berta en un estil educatiu i en una cultura docent.
Voldria senyalar per acabar la idea que Joel decideix motivar als seus alumnes a través de l’ús de les noves tecnologies, més concretament dels vídeojocs. Em sembla una idea fantàstica, crec que pot ser una eina molt engrescadora quan s'inicia un aprenentatge que inicialment pot semblar als alumnes avorrit o en el que tinguin un interès molt baix. Crec que ens hem d’implicar amb l’ús de les noves tecnologies a les escoles i als instituts, ja que és un llenguatge amb el que els alumnes d’avui dia se senten més propers i identificats. És la seva eina de relació, tots ens adonem de com estan proliferant les xarxes socials i per tant, com està canviant la manera de relacionar-se els uns amb els altres.
Crec que se’ns ha plantejat una resposta a varietat de situacions quotidianes que es poden plantejar a les escoles i als instituts i hem iniciat així un període de reflexió que ens acompanyarà al llarg de l’assignatura i que espero ens acompanyi al llarg de la vida, ja que pot ser el punt de partida de noves mirades vers la interculturalitat.
